Aniversari del vot femení: Avui fa 90 anys de la primera vegada que les dones de Vilanova del Vallès van poder exercir el seu dret al vot

La notícia va arribar a les pàgines de La Vall del Mogent, un setmanari publicat entre 1933 i 1936. La revista recollia notícies de la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Cardedeu  i Santa Agnès, i va reflectir l’abans i el després de la jornada electoral: des de la por per un suposat vot conservador o comunista per part de les dones fins a una crònica detallada, protagonitzada per la primera votant dels comicis.

Retalls de la Vall del Mogent del 16 de novembre del 1933

Amb l’aprovació de la Constitució de la Segona República Espanyola del 1931 es va reconèixer a les dones com a ciutadanes de ple dret amb sufragi universal a partir dels 23 anys. Més endavant es van assolir altres llibertats com l’accés al divorci i a l’educació superior.

«No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas.» - Art. 25 de la Constitució de 9 de desembre de 1931.

Algunes dones de Vilanova del Vallès van participar activament del món polític i sindical com ara Amalia Mujías, esposa del mestre Josep Maria Anhelo, que va ser una reconeguda anarquista pertanyent al nucli de la CNT-FAI al Vallès Oriental durant la Segona República i la Guerra Civil.

De les eleccions de diputats al Parlament de la República Espanyola del 19 de novembre del 1933, hi havia a Vilanova de la Roca 456 electors, entre homes i dones, dels quals van exercir el dret a vot uns 310. Van ser unes eleccions entre la Lliga Catalana i Esquerra Republicana, principalment. El resultat final va ser la victòria de la Lliga Catalana amb 180 vots a favor del senyor Tries de Bes.

El vot femení (publicat a La Vall del Mogent del 7 de desembre del 1933)

Vulgues que no, en agafar la ploma per fer unes ralles per al nostre volgut setmanari, com si es trobés també contaminada de la malura política que avui invadeix Espanya, se l’en va de cop a les paraules; vots, eleccions, escrutinis, trucs, trampes, vot femení…

D’aquest darrer assumpte en volíem parlar en números anteriors però en faltava una dada i aquesta era el nom del primer votant del sexe bell que va inaugurar l’urna a Vilanova de La Roca. Ara ja el sabem i d’això anem a parlar.

La concessió del vot femení esdevingué per a molts una incògnita fins el mateix dia de les eleccions. Creien que una dona, en usar per primera volta d’un dret sagrat i digne com és el vot, en general es retreuria i per tant seria molt petit el tant per cent d’elles que s’acostarien a les urnes a complir aquest deure.

Altres pensaven que les dones, la major part d’elles adictes encara a la fe catòlica, influïdes pels sacerdors i confessionaris, donarien totes, o la major part, la balançada vers a la dreta, constituïnt això un perill per a la República.

Altres, en canvi (jo n’era un), crèiem que la dona catòlica, temerosa de barrejar-se en un aferque de temps immemorial restava en poder dels homes, s’abstindria, deixant pas lliure a la dona d’esquerra, en general més decidia i propensa a aquesta classe de lluites. Ni els uns ni els altres vàrem ésser bons profetes.

Aquí no votaren esquerres ni dretes, sinó que votaren totes; i això, que la vigilia semblava un somni, el dia 19 s’efectuà amb un zel i una perfecció admirables, com si ja de tota la vida les dones haguéssin pres part en aquesta classe d’activitats.

Cal, però, fer constar que al nostre poble, ben al revés del que per cert semblava, la primera en inaugurar l’urna, així com d’emetre la primera papereta de la jornada, fou una noia per cert ben catòlica, donant així una lliçó exemplar a moltes que tal volta temeroses i cohibides s’haurien abstingut de complir un deure i un dret que la llei els concedeix i que en les eleccions de diputats al Parlament de Catalunya els fou negat per elements que se les donen d’apòstols de la llibertat i la democràcia. 

Estem segurs que el pròxim dia 17, si cap en va quedar a casa seva, seguirà l’exemple de les altres i farà vàlguer la seva arma de combat recentment conquerida a favor dels homes que han sabut portar-li una mestressa per a les seves filles i un metge a la porta per a les seves hores de congoixa; jamai a favor dels que durant anys l’han privada miserablement d’aquestes millores.

Llavors nosaltres des d’aquestes planes direm orgullosos: «Les dones de Vilanova s’han portat com uns homes». F. TORRENS.